Lectura per a un retorn, conscient i sentit, a la rutina després de l’aturada estiuenca, delamà de:
Una altra fabulosa entrevista de la Laura Gutman, autora de llibres tant recomanables com a ‘Criança Violències invisibles i addiccions’ i ‘La Maternitat i la trobada amb la pròpia ombra’. Després de llegir aquesta ’Contra’ m’arriba el desig de compartir de nou els meus pensaments amb vosaltres.
A la Laura sempre l’he relacionada amb la maternitat i la meva formació com a doula. No obstant això, en aquesta entrevista m’arriba la gran similitud que hi ha entre ser mares i pares dels nostres fills i ser mares i pares de nosaltres mateixos, reconeixent-nos. Tantes vegades neguem al nen que tenim dins, tantes vegades tendim a crear una màscara per protegir al nostre nen, la nostra ànima que ens acompanya des dels nostres inicis. Això té un perill: Que acabem alimentant la màscara i oblidant qui som realment.
He tornat a rellegir l’article canviant el concepte de ‘nens petits‘ pel de ‘nosaltres’ i segueix tenint tant o més sentit. Si no reconeixem, acaronem i acceptem al nostre nen, és difícil que connectem amb les nostres emocions, els nostres desitjos i així poder viure d’una manera més conscient i real.
Per passar a través i regular les emocions, lo primer és ser conscients. Rebre la informació que ens ofereixen aquests i llavors treballar amb ells. Per això, endinsar-nos i tractar amb el nostre propi nen és un pas fonamental per ……… arribar a ser un pare feliç i que tot el que puguem necessitar estigui vibrant sempre en el nostre interior……
“Averigüe si fue o no un hijo feliz y sabrá ser un padre feliz”