Les Gallines i Nosaltres

Després de realitzar un ‘exhaustiu’ estudi de camp sobre les gallines em sorprèn l’enorme similitud entre els humans i les gallines. Les gallines, conegudes com a maldestres, simples i prehistòriques, m’estan ensenyant de manera pràctica lliçons a l’alçada de grans publicacions, sobre com viure amb simplicitat i amb amor incondicional. El cicle vital, salvant els temps de les diferents fases, s’assembla al que és una criança respectuosa i empàtica a l’espècie humana.

Fase 0: La seducció 

Un gall, mascle del seu galliner, ofereix un aliment suculent com un cuc, a les seves femelles abans de menjar-li-ho ell. Així, cuidant a les seves gallines i preparant el galliner per augmentar la família, aconsegueix que les gallines es deixin muntar i de pas li picotegin les barbetes i la cresta per mantenir  el seu vermell i segueixi sent el gall més ben plantat de la comarca! Tot un orgull!

Fase 1: La notícia 

Una vegada la gallina senti la necessitat d’incubar els ous que té, s‘alimenta bé i entra com en un somni on l’important és mantenir la temperatura elevada del seu cos per escalfar els ous, els seus futurs pollets. En aquest moment es distancia de la resta dels animals i simplement està en ella i en els seus ous.

La dona, moltes vegades sent que està embarassada abans de fer-se qualsevol prova farmacèutica. En aquest moment ja es comença a cuidar, protegir i sentir el seu poder i aquella energia en forma de vida que té lloc en el seu ventre.

Fase 2: Incubació

La nostra gallina ja no té altre objectiu a la vida que cuidar els ous, estiguin ben posicionats sota el seu cos, no se’n surti cap de sota la seva calor corporal, girar-los per assegurar el creixement correcte i no els abandona en cap moment.

Si ha de deixar el niu per beure aigua, ho fa sense distraccions ni lleugeresa. Torna al seu lloc, baixa la membrana dels seus ulls i torna al seu moment intern aliena a l’exterior. Diuen els coneixedors que aquesta espècie incuba durant 21 dies, però asseguro que si són necessaris més dies es manté allí sota mínims amb tal de complir amb el procés.

La dona també es prepara per a un embaràs de 40 setmanes, ara, el bebè es pot avançar o endarrerir i la mare li esperarà i rebrà quan aquest estigui llest. Cuidarà la seva alimentació, els seus hàbits. És el moment de prendre consciència del canvi que tindrà lloc a la seva vida. El canvi de filla a mare, el canvi de parella a família i l’enorme capacitat corporal deacoblar-se al creixement de la seva cria. El cansament li porta a baixar el ritme, descansar i relaxar la seva ment en virtut del creixement de la seva descendència. Les emocions floreixen, es fan més conscients i si pot, aprofitarà aquesta fase per prendre consciència dels seus desitjos, necessitats o simplement relaxar-se per observar la seva gran potència i capacitat de creació.

Fase 3 El niu

El pollet anirà avisant a la gallina de la seva intenció de sortir, movent-se dins de l’ou i la gallina, que està protegint l’ou sota el seu cos, facilitarà aquests moviments. Qui finalment decideix trencar la closca és el pollet, picoteja la seva cobertura de calci aconseguint esquerdar-la i finalment trencar el que ha estat la seva protecció durant un mes de vida en el qual s’ha format a poc a poc tranquil·lament sense un altre objectiu que mantenir l’espècie, formar un exemplar únic amb cor propi i futur incert però sempre fascinant. En aquesta vida mostrarà la genètica i els seus propis recursos per fer de la seva vida una vida única (estem parlant de gallines lliures, és clar).

La mamà humana, probablement abans de començar el treball de part tindrà la necessitat de netejar, preparar i cuidar l’espai que ocuparà amb el nounat, síndrome del niu. Quan en contacte amb el seu poder i capacitat, estarà atenta als senyals que li dóna el seu bebè, ajudant amb contraccions uterins i abdominals i tots els canvis fisiològics necessaris perquè el bebè pugui anar baixant pel canal de part. Les hormones i proteïnes estan molt presents, cadascuna amb la seva funció i importància, totes necessàries perquè la dona pugui aïllar-se de l’exterior i ‘ballar’ al són del seu bebè amb el ferm propòsit d’acompanyar-li en el seu llarg i magnífic camí cap a la vida. Tot, des que s’encaixa fins que realitza la rotació necessària de 90º, per poder acoblar-se al cos de la seva mare, i finalment veure la llum de la vida exterior, ni millor ni pitjor, diferent,  li converteix en nounat.
El contenidor femení té la funció d’obrir-se i permetre el fluir, facilitar el viatge del seu fill amb el seu acompanyament ancestral. Amb moviments sensuals, lents i harmoniosos facilitarà el treball del seu fill, mostrant el seu constant amor incondicional i confiança en la seva pròpia capacitat de parir i parir-se.

Fase 4 La Llum

Una vegada el pollet fa el seu esforç de trencar la closca que li separa de la vida fora, la mare li recull literalment sota la seva ala per assegurar que no perdi la temperatura i estigui protegit de depredadors. Els primer instants de la seva vida, el pollet es refugia sota l’ala de la seva mamà i anirà fent petits moviments d’observació del món exterior fins a agafar suficient confiança i seguretat com per començar a picar buscant aliment. Sempre a una distància segura de la seva mare i sense aventurar-se més que lo que la mare li permet.

La mare humana amb el seu còctel d’hormones de l’amor, voldrà acollir al seu bebè, abraçar-ho i acaronar-ho prop del seu cor. Aquell cor que tranquil·litza al nen en ser el so que li ha acompanyat durant tot aquest temps. El bebè busca la seguretat de la seva mamà i al seu temps, amb una màgica força, grimparà damunt del cos maternal fins a arribar a la font de l’amor per ja començar a activar la màquina humana més perfecta que li alimentarà cos i ànima, mentre vulguin tots dos cossos i ànimes, el pit.

Fase 5 Desenvolupament del JO

El pollet segueix a la seva mare amb una confiança total i absoluta. Amb aquesta tranquil·litat va investigant les possibilitats que té. No té major preocupació que aprofitar la vida per formar-se, créixer i conrear–se. La gallina posa una atenció extrema en la seguretat del seu pollet i en la seva protecció. Ha estat rebutjada i exclosa per les altres gallines. Ella té altres funcions i obligacions i no es permet picotejar sense rumb fix, té una responsabilitat i aquesta és encaminar al seu pollet.
Exerceix la seva tasca a la perfecció, no es deixa distreure per les que eren les seves companyes, ja tindrà temps.

Nosaltres, mamàs, ens recuperem de la increïble experiència més lentament. La potència és tanta que potser ens sobrepassa: Mai havíem sentit aquesta capacitat nostra de parir a quelcom tan meravellós com es un fill engendrat i format en les nostres entranyes, que ha begut de nosaltres, de les nostres emocions, tristeses i alegries, amors i desenganys. Està bé tot, aquí continua l’ensenyament dels moltes coses, entre elles les emocions. Una vegada amb el cordó umbilical tallat comença el segon embaràs, 9 mesos d’estar junts sense la protecció del líquid amniòtic ni la seguretat de la placenta. Apareixen pors, recels, preocupacions que s’han de torejar i travessar. Igual que la nostra au, la mamà no es deixarà distreure però ja la societat comença a fer de les seves i si tot ha estat natural fins a aquí, les temptacions i incitacions comencen a fer nossa. La criança és tan lenta i la vida en societat tan ràpida! El nostre bebè continua creixent. Si sent la nostra protecció darrere d’ell, podrà investigar, experimentar i sentir sabent que quan ho desitgi estarem allí, llestes i amb molt amor.

Fase 6 JO sóc JO i TU ets TU

La nostra gallina comença a sentir-se inquieta i amb ganes de tornar a ser una gallina lliure i independent. Mai abans d’hora, però en un moment donat, decideix de manera abrupta i decidida separar-se del seu pollet, confiant plenament en la seva capacitat de sobreviure i viure amb l’aprenentatge que ha assolit. Aquest dia sense vacil·lar ni dubtar s’acomiada de la seva cria, li informa que ja li ha traspassat tot el que podia i que a partir de llavors confia en les seves competències individuals per créixer i ser un magnífic Gall o Gallina. Una vegada més, els experts poden ja saber que serà, però els observadors únicament podem esperar i veure que es convertirà en……

La nostra fase triga molt més però el funcionament és el mateix: Sempre estarem amb el nostre fill. A l’inici, darrere de les nostres cries amb força, i seguretat en la seva capacitat i amb el nostre poder d’adults ja apresos. Les cries de la nostra espècie tenen la mateixa potència que el nostre col·lega i el seu pitjor enemic som nosaltres, els adults, que no confiem i temem. La mare, la nostra mare, aquí demostrarà la seva capacitat de reconèixer les seves pròpies motxilles, deixar de costat els introjectes rebuts i no digerits des del seu naixement, i durant les seves diferents fases de la vida. Aquí hi ha una gran diferència amb el nostre exemple anterior.

Dubto que les gallines tinguin aquestes preocupacions i interferències. Ara, també espero que tinguem beneficis que elles no arribaran a conèixer.

En aquest moment la gallina protagonista, ha deixat a la Carme, s’ha tornat amb les seves companyes d’abans. La Carme dorm i menja sola però a poc a poc s’està guanyant la confiança dels seus semblants, encara que al gall, li té pànic i fuig corrents……Bonne Chance!

En aquest moment la Nora es va distanciant poc a poc de lo segur sabent que la seva mare està allà, de vegades a prop, de vegades lluny però sempre està. Ella, va creixent, formant-se, aprenent, patint i gaudint en una organització menys clara, més complexe però espero que també més rica, pròspera i creativa que la de les gallines.

I el cicle vital es repeteix……………………